Temps d'atroç inventari

És clar que l'autor de "Temps d'atroç inventari" creu fermament en la dignitat i reivindica a l'ésser humà, no des d'un punt de vista filosòfic, sinó com a individu social que amb els seus iguals viu sabent que forma part d'un col·lectiu del qual obté un sentit de pertinença i lluita per millorar les condicions de vida, tant materials com socials, de la comunitat en la qual desenvolupa la seua existència. Aquesta és la idea que subjau en cadascun dels versos d'aquest poemari on, amb tots els recursos literaris a disposició del poeta, poesia i realitat es donen la mà a través de "la paraula sense por" per a reivindicar, en primer lloc, la memòria històrica que demanda, d'una vegada per sempre, veritat, justícia i reparació per a totes aquelles persones que van lluitar, oferint una generositat i valor sense precedents, en defensa de la república democràtica contra el feixisme colpista; i en segon lloc per a denunciar la violència masclista, el drama migratori, el genocidi d'Israel a Gaza, la pobresa energètica, el canvi climàtic, el control social que exerceixen els mitjans de comunicació, les desigualtats socials... "Digueu-me ingenu -manifesta en el pròleg l'autor d'aquest poemari guanyador del certamen poètic en els XXIX PREMIS 9 D'OCTUBRE (Sant Vicent del Raspeig, any 2021)- si a hores d'ara del segle XXI continue pensant, com Gabriel Celaya, que la poesia és una arma carregada de futur amb la força suficient per a posar el seu gra d'arena a millorar les coses, a transformar el món, perquè, parafrasejant al meu estimat poeta Ángel González, demà no serà el que Déu i els seus sequaços vulguen".